L'evolució de l'escola

Encara avui dia no es te molt clar quina es la finalitat exacta de l'educació. Alguns pensen que una bona finalitat hauria de ser la que ha estat fins fa poc, instruir, omplir el cap d'elemets sense cap sentit més que memoritzar i repetir. O uns altres diuen que s'ha d'educar a l'infant desenvolupant les seus capacitats però a l'hora de la pràctica això no es te tan present.

Venim d'una escola transmissiva o tradicional on el mestre cap d'intel·ligència suprema no feia una altra cosa que omplir els caps buits dels alumnes amb coneixements. Els nens rebien l'obligació de memoritzar i més tard reproduir tot allò que se'ls-hi demanava. Aquests fets provoquen juntament amb la manera d'avaluar i les necessitats de la societat que l'educació fos de caràcter propedèutica i selectiva, és a dir, l'infant havia de memoritzar tot el contingut necessari i reproduir-lo tot a un examen per passar de curs sinó tenia l'obligació de repetir curs i finalment abandonar l'escola; l'escola estava preparada de manera que tothom havia d'aprendre el mateix i no és tenia en compte la diversitat. Els cursos estaven preparats perquè només el millors pugessin avançar i els coneixements que s'aprenien eren preparats especialment perquè es necessitaven al curs següent.A més les classes eren completament monòtones, sempre eren dins de l'aula i repetíem les diferents assignatures els mateixos dies a les mateixes hores una setmana darrera una altra. La millor manera d'aprendre era de manera individual escoltant al professor per no perdre la explicació d'un llibre amb coneixents vertaderament limitats.

Avui dia tot això s'intenta canviar, dic s'intenta i no s'ha canviat perquè és un treball molt costós ja que es molt difícil renovar la mentalitat d'una societat que a nascut amb l'antiga idea de l'escola transmissiva. Ara les noves generacions s'intenten educar a una escola constructiva on es pretén que els infants desenvolupin totes les seves capacitats encara que no son totes iguals, és a dir, orientar-los cap a la vida respectant les diferencies i tenint en compte la diversitat que hi ha entre tots. Com deia Tonucci al seu llibre "el mestre deixa de ser un guardià de la veritat i esdevé el responsable del mètode" vol dir que l'alumne passa a construeix el seu propi coneixement exercitant les pròpies capacitats ja que poseix uns coneixements previs que la vida poc a poc li ha anat ensenyant, es fa protagonista del seu propi aprenentatge.Mentre que el professor canvia cap a una actitud d'ajuda, intenta trobar allò que més li pot convenir als alumnes per treure el màxim profit de les seves capacitats i que sobretot que aprenguin amb allò que fan. Amb aquest mètodes s'ha d'utilitzar el context que envolta l'alumne ( el medi, les noves tecnologies, la comunitat...) és a dir utilitzar tot allò que tenim a l'abast per poder millorar l'aprenentatge. Les classes no estran estructurades de manera individual sinó grupal i amb diferents espais de treballs on l'horari no es un horari estipulat per minuts sinó per necessitat de l'àrea globalitzada que es pretén estudiar en aquell temps. L'educació haurà passat a ser una formació continua que és compon de teoria i pràctica.

Exemple d'escola tradicional on el mestre fa l'impossible perquè els seus alumnes aprenguin la lliçó del dia. 

Font: Wikimedia commons

Una nova proposta, un exemple de canvi, començar a fer les classes utilitzan les tics i així poder accedir a més informació i en diferents espais tant al pati com a classe o fins i tot a casa. Un nou recurs cada vegada més habitual i més efectiu a l'hora d'educar.

Tothom hauria d'intentar dur a la pràctica un model, com diu en Tonucci al seu llibre, constructiu. La societat va canviant al llarg del temps i l'educació hauria de fer el mateix però no es així, encara es queda endarrerida i això s'ha de canviar el més aviat possible. No entenc com la gent encara avui no es dona compte d'allò que de veritat funcionaria i miren molt malament als mestres que estan fent un esforç per canviar aquesta educació i molts son censurats.